"El meu avi deia que tothom ha de deixar
alguna cosa al seu darrera, en morir (...)
Alguna cosa que la teva mà hagi tocat,
i d'una manera que en tu morir,
la teva ànima tingui un lloc a on anar.
I quan la gent mira aquell arbre,
o aquella flor que vares plantar, tu hi siguis.
Tant és el que facis, deia,
mentre transformis alguna cosa,
de com era abans que la toquessis
en una altra cosa que,
després que n'enretiris les mans,
és com tu"

(Ray Bradbury)